A la república tot està per fer i tot és possible.
Una ràdio tranquil·la que volem que compleixi uns pressupòsits clars:
- La ràdio pública és dels oients, no dels poders que la subvencionen.
- No som professionals, només som ciutadans.
- Creiem en la veu però sobretot en la paraula.
- Confiem en la ràdio com ho fem en un llapis i un paper: eines per comunicar, per dubtar i per coneixe’ns una mica millor.
- La ràdio pública no està al servei de l’audiència sinó al servei de cadascú dels que l’escolten i dels que la volen escoltar.
- La ràdio pública explora, no guia.
- La ràdio pública no ha de ser venerada sinó que ha de ser vigilada.
- La ràdio pública té frontisses, però no té fronteres.
- A la ràdio pública la llengua no ha de ser un problema ni pels que parlen ni pels que escolten. Entre la gramàtica i la inteligència escollim la inteligència.
- No pronunciarem ni una sola paraula que abans no haguem entés.
- No donarem la informació ni per sabuda ni per suposada.
- Som universals perquè som municipals. Creiem en el món perquè sabem mirar el nostre carrer.
- La ràdio pública ha de sortir a la plaça pública.
- Practicarem la crítica sobretot amb nosaltres mateixos.
- Som singulars perquè d’alguna manera també som singulars.
- En la consecució d’aquests objectius hi posem, d’ara en endavant, les nostres obres i les nostres persones.
El 13 de desembre de 2014 mor Joan Barril, una de les poques persones que em va parlar exclusivament en català quan vaig arribar a Barcelona en 2004 als matins de La R-pública de COM Ràdio i des de les pàgines d’El Periòdico de Catalunya. No només això, sinó que em va redescobrir una forma tranquil·la de veure el món, on tranquil·la no vol dir passiva, incondicional ni acrítica sinó, sovint, tot el contrari.
Feia anys que no escoltava de manera regular El Cafè de la República, és el que passa quan tens una canalla que et marca la franja de 8 a 10 com “l’hora tonta”. Tot i així havia dies en que podia escoltar, si més no, la portada i els bons propòsits. I només amb això el món esdevenia més humà.
El seu equip va fer un programa d’homenatge el dia 15 de desembre. Escolteu-lo i gaudiu.